Les ONGs i entitats contra les desigualtats i la pobresa, un repàs històric

La crisi econòmica generada per la pandèmia del COVID-19 ha empitjorat les condicions de vida de moltes persones i ha fet guanyar pes a les organitzacions no governamentals en la lluita contra les desigualtats. Però no és un fenomen nou, fa anys que treballen per ajudar els exclosos del sistema.

Si a Catalunya ja existien profundes desigualtats socials abans de que la pandèmia ho canviés gairebé tot, el confinament i l’aturada econòmica ha empitjorat aquestes situacions. Més persones sense feina. El retràs d’ERTOs i altres ajudes. La dificultat per tirar endavant negocis en el sector serveis, sustent principal del model econòmic català i de l’Estat. Més precarietat i incertesa en les feines que es mantenen. Tots aquests fenòmens fan que la situació sigui més preocupant que abans de la COVID-19, quan les desigualtats ja eren alarmants. Davant les desigualtats dos actors: administració i ONGs

El Gran Recapte d'Aliments | Programas | FUNDACIÓ BANC DELS ALIMENTS,  Barcelona
El Banc dels Aliments és una de les principals iniciatives per ajudar a les persones en situació de pobresa – Foto: BANC DELS ALIMENTS

Els pressupostos de les administracions, retallats any rere any i condicionats per les restriccions a la inflació de la Unió Europea, no han sigut suficients per pal·liar la pobresa i les desigualtats. El sector públic encara no ha triat com serà la recuperació. Si mirarà a les empreses o a les persones i mentre aquesta elecció no arriba les desigualtats creixen i les condicions de vida de molts catalans i catalanes van empitjorant. 

Naixement de les ONGs

Davant d’aquesta situació, i sense ser cap novetat de la pandèmia, hi ha certes ONGs i entitats que resisteixen i treballen per arribar on l’administració no arriba. I, certament, no és res nou. Ja des d’abans del desenvolupament de l’Estat del Benestar, les organitzacions assistencials, la majoria de caire religiós, ja intentaven posar un pedaç a la pobresa. La construcció a Europa dels Estats socials va passar per apostar per la sanitat, l’educació i les ajudes socials. Ajudar a les persones que el mercat no podia abastir. Així, les associacions de ‘bons samaritans’ van perdre importància en la majoria de territoris europeus.

Però en els països mediterranis, com Itàlia o Espanya, el projecte del benestar ha tingut força mancances. Fet que fa que aquestes entitats segueixin sent importants i es mantinguin avui en dia. A altres països l’administració assegurava uns mínims de vida a totes les persones independentment de la seva relació amb el mercat. Però a l’Estat espanyol encara era necessària la caritat per alimentar a les persones excloses del sistema. Les polítiques privatitzadores i neoliberals de finals dels 80s i 90s van restar pes a l’Estat del Benestar. I es van anar eliminant ajudes a aquestes persones excloses. 

Es mantenen les desigualtats, les ONGs encara són necessàries

Després d’aquestes polítiques, el nou paradigma del sistema global ha comportant més incertesa, desigualtats i ha comportat més dificultat per ascendir socialment. El que Zygmunt Bauman va definir com ‘modernitat líquida’ és la teorització d’aquesta nova societat. En què les grans institucions que havien assegurat el benestar de les persones s’han perdut entre iniciatives que duren poc, són poc estables i arriben a poca gent. Així, aquesta nova versió de la modernitat ha comportat que les organitzacions voluntàries, caritatives o de lluita contra la desigualtat fora de les accions del sector públic i del mercat, siguin més necessàries que mai. I la pandèmia ha suposat que aquestes organitzacions han d’arribar a més persones amb menys recursos, perquè la pèrdua de renda es redueix la quantitat destinada a les donacions.

En definitiva, mentre les administracions no es decideixen a canviar els factors que generen les desigualtats, aquestes entitats i ONGs s’han d’unir, fer fortes i ser el més eficient possibles.

El Projecte Lliures pretén acabar amb les desigualtats estructurals.

Enllaços d’interès sobre desigualtats, Estat del Benestar, ONGs i caritat:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Estat_del_benestar

https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1753_ISO/ISO_1753_M01/web/html/WebContent/u1/a3/continguts.html

Conceptes clau de l’article:

  • Organitzacions No Governamentals (ONGs)
  • Desigualtats socials
  • Pobresa
  • Estat del Benestar
  • Neoliberalisme
  • Modernitat Líquida
  • COVID-19

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *