Pobresa i desigualtats no paren de créixer arran de la pandèmia

La pandèmia fa créixer la pobresa i l’escletxa de desigualtats entre classes. No només a Catalunya, sinó que és una conseqüència global de la Covid-19.

Arran de la pandèmia, la pobresa i les desigualtats van créixer especialment a Barcelona. Càritas registra 17.500 persones noves en situació de pobresa.
A Barcelona hi ha 17.500 persones noves que es troben en situació de pobresa. Imatge d’Antonio Marín Segovia

A nivell macroeconòmic cal destacar la contracció del 5,2% del PIB global. A més, les persones pobres (les que viuen amb menys de 4,5 euros diaris) també creixen en 500 milions de persones respecte l’inici del 2020.

Mentrestant, a l’Estat espanyol la pandèmia també ha fet augmentar la pobresa i l’escletxa de desigualtats. La taxa de pobresa severa se situa a 10,86% i ha augmentat en 800.000 persones en un any. Ara mateix, més de 5,1 milions de ciutadans espanyols se situen per sota del llindar de pobresa severa.

Segons Càrites Barcelona, l’augment de pobresa a la capital catalana se situa en 17.500 persones i adverteixen que s’han triplicat les llars barcelonines que s’han quedat sense ingressos. La mateixa entitat denuncia que, en el que va d’any, aquestes ONG’s han ajudat a més de 800.000 persones, de les quals un 30% d’elles assistien per primera vegada a demanar ajuda.

Amb aquesta pandèmia que fa créixer la pobresa i les desigualtats , les administracions públiques volen reconèixer i facilitar la feina de totes aquestes fundacions i entitats. Per això des del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat s’està impulsant una nova llei del tercer sector. Aquesta pretén «donar ajudes estructurals al sector i no només subvencions»

POBRESA INFANTIL

Tal i com apunta l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), la taxa de risc de pobresa infantil a Catalunya ha escalat fins al 38%, tres punts i mig més que anteriorment. A més, el mateix Institu adverteix que a Barcelona hi ha 4 de cada 10 nens en situació de pobresa.

Save The Chidren es mostra pessimista a l’hora d’eliminar aquesta escletxa. Com reconeix l’entitat, després de la pandèmia, un 80% dels nens pobres de l’actualitat seran adults pobres en un futur.

La situació empitjora si s’analitza com han afectat les restriccions per la pandèmia als més petits. Un estudi publicat pel consistori barceloní apunta que un de cada 4 nens no van seguir adequadament l’escolarització online durant el període de confinament. Un problema que afecta les famílies de renda més baixa, que no eren capaces d’atendre les necessitats educatives dels seus fills.

Tot plegat ha fet que el Síndic de Greuges hagi manifestat, en un informe entregat al Parlament de Catalunya, que les restriccions s’han pres sense tenir en compte els drets i necessitats dels més joves.

SALUT MENTAL

Una de les principals conseqüències d’aquesta greu crisi econòmica i social és l’empitjorament de la salut mental de la població. Sobretot, tal i com defensa l’articulista i activista, Susan Kalunge, entre les dones de classe baixa, que són les que carreguen més feina després de les restriccions. La mateixa autora defensa que aquest tema està esdevenint un «privilegi de classe». I que, com no es dona resposta des de l’Administració Pública, «es perpetuen les desigualtats».

En aquesta línia, i com a conseqüència directa de l’afectació emocionals que han provocat les restriccions, Más País i Íñigo Errejón han aconseguit situar aquest tema al centre del debat públic. El parlamentari demana un teixit de psicòlegs integrat dins del sistema de salut pública de l’Estat.

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *