Organització de les Nacions Unides (ONU)

ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES (ONU)

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d’igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment formen part de l’organisme un total de 193 estats del món, és a dir, gairebé tots els que són àmpliament reconeguts. A més té dos estats amb estatus d’observador permanent: la Ciutat del Vaticà i l’Estat de Palestina.

El 1974 la Comunitat Europea va aconseguir l’estatus d’observador amb privilegis davant l’ONU. La Comissió de la Unió Europea té una delegació permanent davant l’ONU a Nova York i una altra a Ginebra.

Aquesta organització té sis òrgans principals: l’Assemblea General (AGNU), el Consell de Seguretat (CSNU), el Consell Econòmic i Social (ECOSOC), el Consell d’Administració Fiduciària, la Cort Internacional de Justícia (CIJ) i la Secretaria. A més, cada un d’aquests pot crear òrgans subsidiaris per tractar qüestions específiques o es poden crear òrgans especialitzats independents de l’ONU però amb acords de cooperació com l’FMI o el Banc Mundial.

Història

El terme «Nacions Unides» va ser creat per Franklin D. Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial, per referir-se als Aliats. Se’n va fer ús per primera vegada el 1942, en la Declaració de les Nacions Unides, la qual establia que els aliats haurien de complir els principis de la Carta de l’Atlàntic, i juraven buscar la pau en conjunció amb els poders de les Eix. El nom va ser transferit a l’ONU per les forces victorioses de la guerra i com a condició de la Carta de l’Atlàntic i d’altres acords de guerra.

El 25 d’abril, 1945 va començar la Conferència Internacional a San Francisco amb la intenció de crear l’organització internacional de les Nacions Unides. Dos mesos després, les 50 nacions que van estar representades a la Conferència van firmar la Carta de les Nacions Unides, el 26 de juny, i Polònia ho va fer poc després. Finalment, el 24 d’octubre de 1945 l’ONU va néixer amb la ratificació de la Carta de les Nacions Unides pels cinc membres permanents del Consell de Seguretat: República de la Xina, França, Unió Soviètica, Regne Unit i els Estats Units, i per la majoria dels altres 46 membres.

Estructura

L’afiliació a l’ONU és oberta a tots els «estats que estimen la pau» i que accepten les obligacions de la carta de les Nacions Unides i, segons el judici de l’organització, tenen la capacitat per complir-les. L’Assemblea General determina l’admissió sobre la base de les recomanacions del Consell de Seguretat.

Disposa de cinc òrgans principals:

  • L’Assemblea General, que es reuneix una vegada a l’any; cada estat hi té un representant; les seves decisions no són vinculats pels estats membres, però sí per a la pròpia organització, com seria el pressupost.
  • El Consell de Seguretat, format per quinze membres: 10 s’elegeixen cada 2 anys i 5 són permanents i amb dret a vet; s’encarrega de vetllar pel manteniment de la pau i la seguretat mundials; les seves decisions són vinculats pels estats sols quan s’emparen sota el Capítol VII de la Carta concernint sancions o l’ús de la força o quan es dirigeixen a la pròpia organització.
  • El Consell Econòmic i Social, format per 54 membres elegits per a 3 anys; s’encarrega de la cooperació econòmica, social i cultural; les seves decisions no són vinculants pels estats, tenen caràcter consultiu i polític.
  • La Cort Internacional de Justícia (CIJ), formada per resoldre litigis entre estats, és l’únic òrgan principal amb seu fora de Nova York, a La Haia. Les seves sentències són de iure d’obligat compliment, mentre que les opinions consultives no.
  • El Secretariat de l’ONU, dirigit pel Secretari General, gestiona l’administració, arbitra en cas de controvèrsia i pot demanar als altres òrgans mesures en determinades direccions segons els principis de les Nacions Unides.
  • El Consell d’Administració Fiduciària, ara en desús però existent, s’encarrega de supervisar la transició dels territoris fideïcomisos cap a l’exercici de la lliure determinació.

Vídeo resum

S’adjunta un vídeo explicatiu del funcionament, estructura i història de la ONU

Vídeo d’AFP Español

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *