Desigualtat social

Vídeo del programa Valor Afegit, emès a TV3 el 7 de novembre de 2012

La desigualtat social s’esdevé quan membres de la mateixa comunitat no tenen els mateixos drets, reconeixement públic o oportunitats en la vida. Situació social i econòmica no igual entre ciutadans d’un mateix estat o entre diversos països. Segons algunes teories pot sorgir per l’existència de la societat de classes, que divideix els individus en grups amb privilegis únics o per les diferències de naixement, feina, mèrit o subcultura a què pertanyi cada persona.

La desigualtat social es l’oposat a la igualtat social. Les nocions d’igualtat i desigualtat es refereixen a la forma en que es distribueix un bé entre la població. Per a concretar aquesta idea es necessita precisar de quin bé i de quina població es tracta. A més, i donat que existeixen diferències que poden considerar-se normals, en tant que altres es veuen com inacceptables, es necessari aclarir els criteris per entendre les diferències entre unes i altres.

Les diferències socials sovint es veuen lligades a motius de riquesa, ètnia, sexe o creences, i això s’anomena discriminació, ja que la desigualtat va més enllà de la diversitat i constata una jerarquia, una distinció entre les persones d’una mateixa societat per algun dels motius que abans hem exposat. Les desigualtat d’ingressos comporten disparitats entre les rendes de les persones, en diferents nacions del planeta. En un mateix país, mesura les desigualtats entre rics i pobres. La desigualtat econòmica està directament relacionada amb la distribució de la renda. La desigualtat pot ser una causa de la víctima expiatòria.

Conseqüències de la desigualtat social

Estudis confirmen que existeix una relació directa entre països amb major desigualtat econòmica i problemes de salut mental i drogues, menor nivell de salut física i mental, menor esperança de vida, pitjors rendiments acadèmics i majors índexs d’embarassos juvenils no desitjats. En aquests casos també es va comprovar que no és el nivell de renda si no la desigualtat econòmica el factor explicatiu principal. Pel que els investigadors de l’estudi van concloure que els països més desenvolupats, els més igualitaris obtenen un millor comportament en una sèrie àmplia d’índexs de benestar social.

Una de les més greus conseqüències de la desigualtat social és la desigualtat educativa, que al seu torn mostra una desigualtat d’oportunitats. La desigualtat d’oportunitats es dona quan les oportunitats per ocupar qualsevol posició no estan distribuïdes d’una forma igualitària per tothom d’acord criteris competitius, sinó que intervenen en la distribució l’estatus social, els recursos econòmics, ideologia política, ideologia religiosa, ètnia, el seu gènere, l’orientació sexual, etcètera.

«L’accés a l’educació és vist com una oportunitat per mobilitzar-se a l’interior de l’estructura social, però, existeix consciència que aquesta oportunitat està condicionada pels recursos econòmics disponibles per accedir al sistema». Andrea Greibe Kohn, Oportunidades educativas y desigualdad: percepciones respecto a la incidencia de la educación en la estructura social.

Causes de la desigualtat

Rousseau, en la seva obra sobre els orígens de les desigualtats, utilitzant el que ell anomena l’estat natural de l’home, deriva la desigualtat de l’home de l’estat social. L’home no neix amb la desigualtat, sinó que després de comparar-se amb els seus semblants i veure les seves diferències és quan llavors es perd la igualtat del ésser humà. Rousseau diu que la desigualtat deu la seva força i el seu augment al desenvolupament de les nostres facultats i als progressos de l’esperit humà i es fa al final legítima per la institució de la propietat i de les lleis.

En canvi, què opina Karl Marx, Marx proposa un nou enfocament en l’estudi del progrés històric de les desigualtats socials. Va afirmar que en són les condicions materials en les que viuen els individus les que determinen l’organització de la societat, i que els canvis en els mitjans de producció (eines i maquinària utilitzades per crear riquesa) condueixen als canvis socio-econòmics. Anomenat materialisme històric, l’enfocament d’aquest desenvolupament històric, explica la transició de la societat feudal a la capitalista moderna com a resultat de l’aparició dels nous mètodes de producció. Sota el feudalisme, els nobles controlaven els mitjans de producció agrícola com a propietaris de la terra que sembraven camperols o servos. A l’era de les màquines va sorgir una nova classe, la burgesia, propietària d’uns nous mitjans de producció, que va disputar el seu lloc a nobles i va provocar un canvi en l’estructura econòmica de la societat. Els elements oposats a la societat feudal contenien les llavors de la societat capitalista que va substituir. Com va mantenir Marx junt amb Friedrich Engels al Manifest comunista: «La història de totes les societats que han existit fins als nostres dies és la historia de les lluites de classes».

L’estudi antropològic i arqueològic de les societats ha revelat que les societats paleolítiques eren prou igualitàries, i excepte les diferències per sexe i edat en les tasques, existia poca o cap diferenciació addicional. En general homes i dones de la mateixa edat tenen habilitats i coneixements similars, o sembla existir molt poca especialització en les societats de caçadors-recol·lectors. Aquelles evidències, apunten que les desigualtats en les societats humanes es van fer més marcades en les societats neolítiques, en les que existia una creixent especialització i, per tant, asimetries en l’accés als recursos naturals, bens econòmics, informació general i coneixements. Les elits responsables de centralitzar i organitzar la producció i custòdia d’aliments, en les societat pre-estatals en general aprofiten el seu accés diferencial als recursos en benefici dels seus parents, el que sembla una de les formes inicials de desigualtat social en les societats humanes.

En l’actualitat, la creació de diner com a deute amb interès provoca un flux de recursos des de les persones i la naturalesa a aquells que creen el diner. El capitalisme confereix al diner una dinàmica d’acumulació de capitals en mans dels que creen els diners què, en la seva majoria, són les entitats financeres. Aquest fet és el que ha accentuat les desigualtats en els últims segles.

Formes de desigualtat

Desigualtat econòmica

Es contempla com la distribució desigual de bens i serveis. Es dona quan dos individus efectuen la mateixa feina, però els guanys monetaris no són iguals per tots dos.

Desigualtat entre sexes

En moltes societat s’han estructurat distincions socials i culturals entre homes i dones per convertir les diferències biològiques del sexe en jerarquies de poder, estats i ingressos.

Diferències salarials entre homes i dones. Imatge extreta de Social.cat

Desigualtat jurídica

És discriminació legal, la que realitza un tribunal respecte alguna persona. Per motius econòmic, racials, color de pell o país, que per motius d’aquestes diferències una persona tingui més probabilitats de ser condemnada que una altra davant del mateix delicte.

Desigualtat informativa i educativa

Moltes vegades causada per la falta de coneixements o educació formal, així com la manca d’accés a les fonts d’informació adequades. Per exemple, la prohibició a Europa i Amèrica de l’accés a les dones a la universitat durant gran part del segle XIX.

Mètodes quantitatius per mesurar la desigualtat

  • Coeficient de Gini, la forma més coneguda de mesurar la desigualtat social, agafant valors entre 0 i 1. Zero correspon a l’absència total de desigualtat o perfecta igualtat.
  • Línia de pobresa és el mètode més utilitzat per mesurar la pobresa i es determina amb base en la mesura dels ingressos i despeses de les llars.
  • Nivells de pobresa, la despesa bàsica necessària segons el Banc Mundial, es pot calcular a l’observar els preus dels aliments que conformen les dietes dels pobres.
  • Índex de Pobresa Multi-dimensional (IPM), indicar que reflecteix quines privacions té una persona, quin tipus i amb quina intensitat les viu, combinació del percentatge de persones considerades pobres i les llars considerades pobres.
  • Índex d’Atkinson, creat per Anthony Barnes Atkinson, economista especialitzat en desigualtat, permet una sensibilitat variable (ε) a les desigualtats en les diferents parts de la distribució de l’ingrés, ja que normalment les mesures de desigualtats impliquen cert grau de judici social: «Mesures com les del coeficient de Gini no són purament estadístiques perquè incorporen judicis implícits respecte la importància que cal assignar-se a la desigualtat en diferents punts de l’escala d’ingresos» (Atkinson, p. 47).
  • Coeficient de Decil (Decile Ratios), forma de mesurar la desigualtat d’ingressos calculant els coeficients ens dècimes parts.
  • Índex d’Entropia generalitzada, per mesurar les desigualtats d’ingressos.
  • Índex de progressivitat de Kakwani, construït a partir del Coeficient de Gini.
  • Proporció de l’ingrés total guanyat: la proporció de l’ingrés guanyat pel més pobre de la població és una de les mesures més intuïtives de la desigualtat.
  • Índex de Robin Hood, conegut com a índex de Pietra, representa la màxima distància vertical des de la corba de Lorenz a la línia d’igualtat de 45°.
  • Mesura de pobressa de Sen va ser una proposta de Amartya Sen, qui va desenvolupar una forma de mesurar que incorpora el Coeficient de Gini per les persones que viuen per sota de la línia de pobresa.

Enllaç de referència

https://ca.wikipedia.org/wiki/Desigualtat_social

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *